Biografia
El meu art sempre ha anat estretament lligat a la meva vida. No puc separar una cosa de l’altra: allò que visc, sento o travesso acaba, inevitablement, transformant-se en obra. Als inicis, la meva producció era pura energia: treballava des del foc i la passió, des d’una intensitat adolescent que tot ho volia expressar, que tot ho cremava. La ràbia, les emocions extremes, la necessitat de dir sense filtres.
Amb els anys, aquesta força va trobar nous camins. Vaig començar a interessar-me per la representació de la dona: com ens veiem, com se’ns veu, com ens hem deconstruït i reconstruït al llarg del temps. Des de la dona com a mare, com a cos, com a objecte de desig, fins a la dona com a subjecte que parla per ella mateixa.
Ara el meu llenguatge és més propi, més madur, més íntim. Continuo treballant des d’aquesta mirada femenina, però ja no com a estudi o observació, sinó com a experiència viscuda. Parlo des de mi, des del que sóc i des del que visc: les contradiccions, les vulnerabilitats, els desitjos i les lluites que m’habiten.
No tinc un currículum ple d’exposicions ni una trajectòria feta de residències i projectes internacionals. No perquè m’hagi faltat passió o compromís, sinó perquè la vida també m’ha demanat ser moltes altres coses. Sóc professora, cap d’estudis, mare, dona que treballa per pagar l’hipoteca i les factures, persona que corre entre obligacions i, malgrat tot, troba moments per crear. La meva obra sense les meves pròpies vivències tampoc tindria sentit, l’una és nodreix de l’altra.
No tinc un gran taller ni hores infinites per dedicar-me a l’art, però sí una necessitat profunda de continuar fent-lo. Treballo des de casa, des del silenci d’una estona lliure o d’un cap de setmana robat al calendari. I potser justament per això, cada peça té més valor: perquè neix d’un temps que m’he guanyat, d’un espai que he defensat.
Per mi, l’art no és una carrera ni una fita; és una manera de mirar el món i de reconciliar-me amb ell. És el fil que m’uneix amb mi mateixa, encara que tot el demés vagi a mil per hora.
El meu art sempre ha anat estretament lligat a la meva vida.