La recerca del llenguatge
Aquesta sèrie neix en un espai de trànsit: el temps suspès entre la universitat i la maternitat. És un període de transformació íntima, de construcció i desconstrucció de la identitat, on el cos i el pensament habiten una frontera incerta.
Les obres estan construïdes a partir de collages de revistes de moda, un material carregat de simbologia i de narratives imposades sobre el cos femení. Retallo, fragmento i reorganitzo aquestes imatges per qüestionar els ideals de bellesa, èxit i perfecció que tradicionalment han modelat la representació de la dona.
La figura femenina apareix fragmentada, dividida entre el desig d’autonomia i les expectatives socials; entre la projecció pública i la vivència privada; entre la dona que es construeix intel·lectualment i la que es transforma físicament. Aquesta dualitat no es presenta com una oposició irreconciliable, sinó com una tensió productiva, un espai de resistència i de redefinició.
Els cossos, sovint incomplets o superposats, parlen de vulnerabilitat però també de força. En la fragmentació hi ha ferida, però també hi ha possibilitat: la d’ordenar-se de nou, sota paràmetres propis.
Aquest treball és, en essència, un procés d’autoafirmació. Un intent de reconciliar les múltiples capes que conformen la identitat femenina en un moment de canvi profund.
El meu art sempre ha anat estretament lligat a la meva vida.